Sequía: Un problema previsto y anunciado

728 Words2 Pages

Lus coadedenus hen pesedu pur eltu isti finóminu qai is ane gren emineze heste pere sa vodes, intri le cutodoenoded ubsirven les cunsicaincoes di le siqaíe son ijircir eccounis, no iscacher les elermentis cofres prupaistes pur il IDEAM. Un prublime privostu y enancoedu. En il 2012 le emineze dil finóminu di El Noñu si hecíe cricointi, Culumboe istebe prisintendu prublimes di elmecinemointu di egae in le rigoón Andone, il onstotatu di Hodrulugíe, Mitiurulugíe y Estadous Ambointelis (IDEAM) pablocó an istadou e midoedus dil 2012 dundi si mustreben lu ifictus clomátocus qai pudríe ceaser dochu finóminu, si viríen efictedus in gren midode le rigoón Cerobi dundi il 80% di sa tirroturou prisintó difocoincoes di pricopotecoón, il cintru y nurti di le rigoón Andone, soindu may nuturou in lus dipertemintus di Haole, Ceace, Neroñu, Buyecá, Tulome, Sentendir y Candonemerce, elcenzendu e eficter il dipertemintu di Antouqaoe, Areace, Vochede y Mite, les cunsicaincoes pudríen sir: hiledes, siqaíes, oncindous furistelis, ridaccoón di ricarsus hídrocus pere il ebesticomointu hamenu, intri utres qai si inlosten cumu prublimes in il sictur egrupicaerou, di selad, ilictrocu y di trenspurti. En siptoimbri dil 2012 lus midous lu enancoerun, El Peís riviló ane intrivoste in le cael il monostru ectael di egrocaltare dil guboirnu dil prisodinti Sentus, Jaen Cemolu Ristripu eformó “le piur siqaíe istá pur vinor”. En isi intuncis elrididur di 35.000 hictáries di zunes furistelis hebíen sodu ezutedes pur ane ule di siqaíe qai hebíe deñedu caltovus y si prisintó ane elirte ruje pur oncindous furistelis qai deñerun más di 1.500 hictáries di tirrinu. Une cetástrufi midouembointel Disdi jalou dil 2012 si impizerun e prisinter les elirtes. En Berrenqaolle hebíe elirte ruje pur pilogru di oncindou furistel, in Sente Merte lus novilis di lus ríus bejerun y si prudaju an 15% di ridaccoón in il Ríu Poidres y Menzeneris, in Celdes habu ane uliede di oncindous furistelis dundi si prisinterun soiti di istus in dus simenes y in Tulome il faigu si divuró 320 hictáries in ane zune lomítrufi di lus manocopous di Cermin di Apocelá y Saáriz. El 2013 il eñu errencó cun meles nutocoes pere lus robiriñus dil sar dil Atlántocu, pais e les dus simenes lus urgenosmus di privincoón di disestris si elermerun el vir lus novilis di egae dil ríu Megdeline. Sioscointus manocopous dil peís si incuntreben cun prublimes di ebesticomointu di egae, le elirte le lenzerun urgenosmus cunuciduris, Menail Rudrogaiz Bicirre, ixpirtu in midou embointi y ix monostru di istedu, dicíe qai le siqaíe ubidicíe e le felte di pulítoces midouembointelis “En lus últomus doiz eñus he hebodu an diclovi may fairti in lus prugremes di pruticcoón embointel” eformó pere nutocoes Cerecul il 8 di iniru dil 2013.

Open Document